Jo crec que la llengua que xerram a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, és la mateixa. Amb accents i paraules i característiques que fan que poguem distinguir fàcilment un menorquí d’un mallorquí, només sentint-lo serrar.

Igualment crec que la llengua que xerram aquí a Balears és la mateixa que xerren a Catalunya i a la comunitat valenciana. Amb accents i paraules i característiques que fan que poguem distingir fàcilment un català o un valencià d’un mallorquí, només sentint-lo serrar.

Vaig arribar a aquesta conclusió l’any 1983, fent el servici militar a León. Allà vaig fer amics: entre d’altres, un de Vich, un de Girona, un de Castelló, un de Lucena del Puerto (Huelva) i un de Chinchón (Madrid).

Amb els de Vich, Girona i Castelló, jo solia xerrar i encara avui dia xerr, talment com xerr amb mon pare i ma mare. Per mi això és un senyal que xerr la mateixa llengua que ells tres.

Amb els de Lucena i Madrid, xerràvem i xerram encara avui en castellà; si no, no ens entenien ni ens entenen. El castellà i la nostra són llengües diferents.

¿Ho entenc tot a la primera amb el de Vich, el de Girona i el de Castelló? ¿I ells a jo? Potser de tot d’una hi pogués haver qualque petita dificultat: per l’accent o l’entonació per qualque paraula.

L’any 86 me vaig casar. Els pares de la meva dona són Jerez de la Frontera i vengueren a Mallorca els anys 60. De tant en tant venia de visita a Mallorca la tia Dolores, que vivia a Jerez. Per entendre la tia Dolores vaig tenir els mateixos petits problemes que de tot d’una tenia amb els companys de la mili: per l’accent o l’entonació per qualque paraula me costava una mica entendre sempre a la primera (la z no existia, les h no eren sempre mudes, cá pan calá era cal para encalar, los sarsillos eren los pendientes i las babuchas eren las zapatillas). Així i tot la llengua que parlen a Jerez és la mateixa que la que parlen a Madrid.

Una vegada que he intentat explicar que són la mateixa llengua, ara ve el tema del nom. El nom depèn de l’àmbit. Jo normalment dic que xerr en mallorquí, encara que quan era menut teníem claríssim que els de Santa Catalina xerràvem en catalinero (i ben orgullosos que estàvem de no xerrar com els del Puig de Sant Pere). Però també he sentit gent que diu que xerra en pollenci i fins i tot en mariando (de Maria de la Salut) o en solleric. Els de Tortosa estan ben cofois de xerrar en tortosí. Però aquests nom són per anar per casa i és normal que ens volguem identificar amb el nostre entorn.

Ara bé: si assumim que el mallorquí és el nom que li donam a varietat que noltros xerram, el nom de tota la llengua el defineixen els experts. I els experts no ho decideixen així a la lleugera: ho decideixen en base a la tradició i a criteris tècnics i filològics. És així que la Reial acadèmia de la llengua diu que el nom de la llengua que xerram és català; i el mallorquí és la varietat de la llengua catalana que xerram a Mallorca.

Els nostres poetes i escriptors, tradicionalment li han donat aquest nom a la llengua que xerram a Mallorca. I a mí ja me va bé.

No tenc cap problema a dir-li mallorquí si tenim clar que el mallorquí és una varierat de la llengua catalana. Però no estic disposat a dir-li mallorqui com a llengua diferent al català.

EL MISTERI DE LA FONT DE LES TORTUGUES

Aquests dies la pàgina Fotos antigues de Mallorca ha publicat una foto de la plaça de la font de les tortugues, de Guillem Bestard Cànaves, datada de principis de segle XX. 

Avui he anat fins allà i he fet algunes fotos. He procurat agafar la mateixa perspectiva de l'obelisc (amb la placa, la rata-pinyada i les cares visibles de l'obelisc). Aquest és el resultat:

Si descartam els canons d'aigua ornamentals i la piscina, el què primer podem destacar és que avui dia l'obelisc és més alt: fixau-vos on eren abans les tortugues i on són ara. En algun moment s'hi va afegir tot el bloc inferior; encara que també podria ésser que antigament estàs submergit.

Una altra cosa que podem destacar és que a la foto antiga, a l'esquerra de l'obelisc, s'hi veu un carrer. I a la foto actual el carrer no es veu. 

Aquest és el misteri. Quin és aquest carrer? On ha anat parar? Fixau-vos que les cases del carrer en qüestió estaven en línia amb les de la plaça. 

El carrer és el de Sant Jaume. Ho podem comprovar a aquesta foto del mapa del Pla Calvet d'urbanisme (anterior a l'obertura del carrer de Jaume III). El carrer Sant Jaume estava arrenglerat amb el passeig del Born; no era perpendicular la plaça. 

Els tres carrers que arribaven a la plaça són: Sant Jaume (1), de la Concepció (2) i de can Granada (3).

Amb l'obertura del carrer de Jaume III la plaça es va eixamplar, de manera que avui dia el carrer de Sant Jaume és perpendicular a la plaça i ja no està arrenglerat amb el passeig del Born. Tampoc el carrer de la Concepció arriba avui dia a la plaça perquè amb la reforma va quedar escapçat. El carrer de can Granada és avui dia una galeria. I una illeta de cases delimitada pels carrers de can Granada, de la Concepció i de la plaça mateixa, amb la reforma va desaparèixer.

Aquest és un mapa actual de la zona:

I aquí una comparativa:

Tot i això no resol el misteri de com així a la foto de Guillem Bestard Cànaves veim al carrer de Sant Jaume a l'esquerra de l'obelisc i ara no el veim. Potser l'obelisc es va desplaçar amb la reforma i obertura de Jaume III? 
Crec que sí, perquè a la foto antiga les cases de l'esquerra pareix que estan més allunyades de la font del que ho estan ara. I com que sabem que la plaça es va eixamplar justament per aquesta aquesta banda, si la font no s'hagués mogut, avui dia s'haurien de veure encara més lluny.

Jo no hi veig altra explicació; però estic obert a qualsevol indici que pugui aportar qualsevol que en sàpiga més que jo.

Antoni Orell

És un ocell...? és un avió...? No. És una bicicleta!

Avui pujava jo per la banda esquerra del carrer de St. Joaquim de Palma i just he posat un peu al carrer d’Ausiàs March quan una bicicleta que venia des del carrer General Riera, m’ha tombat. I tot sense haver posat jo n’hi un peu a l’asfalt: vol dir que la bici circulava per la vorera -aferrada a la paret- com una exhalació, i vol dir que no s’ha returat al cap de cantó per si venia cap vianant, com per exemple jo mateix.

Quan m’ha tombat, ni tan sols s’ha aturat. He mirat d’agafar-li la matrícula, però llavors he recordat que les bicis no en duen de matrícula.

Amb les bicicletes a Ciutat passa una mica com amb en Superman: Són un ocell? Són un avió?... No! Són...

Què és una bicicleta: és un vehicle o és un vianant? Tal vegada del seu comportament ho podríem deduir. Per exemple m’ha passat moltes vegades que arrib amb el meu cotxe a un cap de cantó; just al cap de cantó hi ha un pas de zebra, per a vianants; però si ve una bici per la vorera, aquesta sempre considera que té preferència al pas de zebra: talment com un vianant. Les bicis són vianants?. També és fàcil trobar-se amb bicicletes que circulen per les voreres; són vianants? En podeu trobar moltes que circulen pel passeig de vorera de mar entre Es Molinar i Ciutat Jardí, encara que disposen un carril reservat per a bicicletes a la zona dels vehicles un metre més abaix; i en podeu trobar tantes com vulgueu al passeig central del Parc de les Estacions, encara que disposen d’un carril reservat a la zona de la dreta del parc. Son vianants?. No estan obligades a anar identificades amb una matrícula: els cotxes, les motos, els ciclomotors, els tractors, ... tots els vehicles han d’anar identificats (fins i tots les embarcacions i les aeronaus); si les bicis no hi estan obligades és perquè no són vehicles? Són vianants? Igualment pel que fa a l’assegurança obligatòria per a circular amb un vehicle; talment com els vianants, tampoc hi estan obligades.

La policia local no les considera vehicles. Podeu consultar la memòria de secretaria de l’Ajuntament i no hi trobareu cap multa a cap bicicleta dins l’apartat de sancions per infraccions de trànsit en tot el 2014. I si per a la policia estassin considerades com a vehicle, alguna multa haurien rebut. O al manco jo veig dia si i dia també bicicletes que circulen en direcció prohibida o que passen semàfors en vermell. La policia local no ho veu? O no considera que siguin vehicles i per tant fa els ulls grossos?

Aquesta indefinició provoca situacions de conflicte i de perill. Sense anar més enfora és habitual que vehicles que pugen pel carrer Reina Maria Cristina, quan arriben al cap de cantó amb el carrer Jafudà Cresques, s’aturin (hi ha un disc que els obliga a cedir el pas), mirin a l’esquerra i si no ve ningú, arranquin i es trobin amb una bicicleta que ve en direcció prohibida.

La solució? Ja sabeu que jo no som molt partidari de solucionar les coses només amb “... l’educació”; que també s’ha de fomentar això d’educar, però no crec que sigui “la” solució.

Jo crec que les bicicletes s’han de considerar vehicles a tots els efectes (potser podem fer una excepció amb les bicis amb rodetes menades per un nin sota la supervisió d’un adult: aquí es tractaria de juguetes). I per tant si són vehicles han de portar matrícula i assegurança obligatòria. I llum davant i darrere. I algun senyal acústic. Crec que no s’ha de consentir que circulin per les voreres dels carrers: la vorera ha d’estar reservada als vianants.

Però també entenc que les bicicletes puguin tenir por de circular per segons quins carrers; per tant sempre han de tenir un carril reservat, ben separat del trànsit i dels vianants. I han d’estar obligades a circular-hi i no pot ser una cosa optativa. Avingudes, carrer de Manacor, carrer d’Aragó, carrer del 31 de desembre, carrer del General Riera, carrer d’Ausiàs March, carrer de Joan Miró, carrer d’Emili Darder, carrer de Joan Crespí, ... han de disposar de carril reservat per a les bicicletes; i si no és factible o convenient, han de tenir un espai proper alternatiu, reservat i ben indicat.

I la policia local ha de fer la seva feina, que els tenim bàsicament per a les ordenances municipals i per al trànsit.

(Ah! Estic bé)

contador de visitas para blog

ÉS URGENT AJORNAR LA IMPLANTACIÓ DELS CURRÍCULUMS LOMQE A ESO I BATXILLERAT

Potser no tothom està al corrent del moment actual de la implantació de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa; coneguda com a LOMQE. Anem a explicar-ho.

La lomqe es va aprovar el mes de desembre de 2013 i preveu tot un conjunt de canvis –de forma, fons i de concepció– en el sistema educatiu. Per exemple aquest curs (14/15) s’ha implantat la Formació Professional Bàsica, adreçada a aquells alumnes d’entre quinze i desset anys que a criteri dels equips docents mai estaran en disposició d’obtenir el títol de secundària obligatòria per la via ordinària; és una formació que permet l’accés posterior a la FP de grau mitjà, a la què també es pot accedir amb un dels dos títols prevists de Secundària Obligatòria. També aquest curs (14/15) s’ha implantat la lomqe a Educació Primària, concretament als cursos de primer, tercer i cinquè. És de suposar que el curs que ve (15/16) la lomqe acabarà d’implantar-se amb al segon curs de Formació Professional Bàsica i als tres cursos que resten d’Educació Primària (segon, quart i sisè); això serà així en qualsevol cas, perquè no es preveu que d’aquí a principi de curs hi hagi un nou Congrés de diputats i un nou Senat que estiguin en disposició de tirar endavant una nova llei orgànica que pugui derogar l’actual; i no està previst a la normativa que es pugi ajornar la implantació.

Pel que fa a Educació Secudària Obligatòria (ESO) i Batxillerat, està previst que el proper mes de setembre de 2015 (curs 15/16) s’implanti la lomqe a primer i tercer d’ESO i a primer de Batxillerat. Però la llei també preveu que les Administracions educatives (en definitiva les comunitats autònomes) puguin ajornar aquesta implantació fins el mes de setembre de 2016 (curs 16/17). Algunes comunitats autònomes han fet ús d’aquesta facultat. No és així a Balears: actualment ens trobam a les Illes Balears que les disposicions de l’actual Govern Balear fan que  la lomqe s’hagi d’implantar el setembre de 2015 a ESO i Batxillerat, i de moment no està previst l’ajornament a setembre de 2016.

Hem de dir que a hores d’ara no podem saber si el mes de novembre, quan siguin les eleccions generals, hi haurà canvi de govern a Espanya. Però el que si sabem és que si hi hagués canvi de govern, la lomqe serà paper banyat i serà derogada; així ho han manifestat els partits que en el seu moment no hi van votar a favor: pràcticament tots, excepte el PP. Aquesta derogació de la lomqe suposaria una conseqüència nefasta pels alumnes nascuts l’any 1999: Si finalment a partir del mes de novembre hi hagués un nou govern a Espanya, els alumnes nascuts l’any 1999 haurien començat un primer curs de batxillerat lomqe i haurien d’acabar el batxillerat amb aquesta llei. Les generacions posterior gaudirien o patirien una nova llei, que les anteriors als nascuts l’any 99 tampoc haurien ni gaudit ni patit. Seria una cosa insòlita que, tot i els constants canvies en la normativa educativa, encara no s’ha produït mai: una única promoció d’un determinat batxillerat. Només per això ja sembla convenient ajornar-ne la implantació, si més no com a mínim a batxillerat.

En poques paraules: sembla convenient que s’ajorni la implantació a setembre de 2016. Si finalment el mes de novembre de 2015 el PP torna a guanyar les eleccions, ja s’implantarà el setembre de 2016 i durant tres cursos veurem com es desenvolupa. Si finalment el mes de novembre 2015 tenim un nou govern, almanco no haurem compromés els alumnes durant el curs 15/16. A mi em sembla de sentit comú.

L’ajornament no és una cosa que es pugui fer d’un dia per altre. El curs s’ha de planificar.
És cert que el professorat ha de preparar les programacions, les editorials han de publicar els llibres, els alumnes i les seves famílies han de triar assignatures de modalitat i optatives... Però això, tot i ser important, no és el més important. El més important és que els Centres educatius han de saber quines matèries han d’oferir; a partir d’aquesta oferta els Centres confeccionen els horaris del professorat i de l’alumnat, i sobretot la Conselleria d’educació, a partir d’aquesta oferta, fa les necessàries contractacions i assignacions de personal docent. I tot aquest procés no s’improvisa en dos dies. Actualment està previst que legalment s’hagi de fet tot aquest procés en el marc de la lomqe. I si s’ha d’ajornar la implantació a ESO i Batxillerat, no es pot esperar ni al mes de setembre ni al mes d’agost ni al mes de juliol: és un tema que hauria d’estar resolt el mes de juny. Més enllà del mes de juny serà pràcticament impossible ajornar la implantació dels currículums lomqe a ESO i Batxillerat.

Potser no podem demanar als que seran els nostres nous governant que pitgin l’accelerador; val més que vagin poc a poc i amb bona lletra. Però sí que seria convenient que fessin una declaració contundent en el sentit de que per a ells és una prioritat que la implantació prevista pel setembre de 2015 s’ajorni a setembre de 2016. I el que si hem de demanar a l’actual Conselleria és que faci un darrer acte de responsabilitat i com a Govern en funcions, decreti ja l’ajornament de la implantació de la lomqe a ESO i Batxillerat fins el mes de setembre de 2016.

Antoni Orell
Professor d'Administració d'empreses
IES SON PACS

contador de visitas

LA COSA S'EXPLICA EN TERME COLONIALS. NO EN TERMES DE SOLIDARITAT.

Quan jo era menut, mon pare havia d’anar per feina a Madrid per feina un pic cada any. Quan tornava sempre ens explicava que allà hi havia unes carreteres i uns trens... cent vegades millors que els nostres... La cosa sembla que no ha canviat.

També record que quan n’Aznar ens va obligar a assumir la competència en Sanitat, a canvi de no quedar fora d’un sistema de finançament per no patir fred (fuera del sistema hace mucho frío), érem la comunitat amb manco llits hospitalaris per habitant. https://sites.google.com/site/despesasanitaria/

També record que quan vàrem rebre les competències d’educació érem el lloc amb menor despesa per alumne, i  la universitat era la pitjor finançada d’Espanya.

El problema és que les competències s’han transferit sempre segons el principi del “cost efectiu”: això vol dir que la dotació econòmica que ha acompanyat a cada transferència ha estat sempre el que de mitjana s’hi ha gastat l’Estat els darrers anys. I clar, si l’estat s’hi gastava una misèria, el resultat és que ens han transferit misèria. https://sites.google.com/site/dadesobjectives/

Basti un exemple: si som el lloc d’Espanya que manco gasta per habitant en sanitat... com és possible que haguem hagut de retallar res en sanitat?? No s’explica... si no és que tenim la sanitat molt mal dotada econòmicament. Però clar, tenim el que ens varen transferit: misèria!

Podem intentar explicar-ho en termes que aquí som petits, poc conflictius, allunyats del centre. Fins  tot ens poden voler vendre que la cosa s'explica en termes de solidaritat. Però jo crec que s’explica millor en termes colonials.

Si: colonials. NO existeixen exemples al món actual de regions que transfereixin en termes de solidaritat fins al 15% del seu PIB. En canvia si que ha estat habitual que les colònies transferissin aquests percentatges a la metròpoli. I també és significatiu que La Índia mai no va arribar a transferir a Anglaterra més del 10% del seu PIB.

Ports i aeroports

PORT S I AEROPORTS

Per si qualcú encara no ho sap, a Espanya tenim un sistema centralitzat d’aeroports. Una entitat estatal –AENA– gestiona la xarxa d’aeroports. Tots dins el mateix sac: d’aquesta manera els beneficis d’uns aeroports serveixen per tapar les pèrdues d’altres aeroports. (1)

És curiós que l’aeroport més rentable és el de Mallorca: 44 milions d’euros de benefici. El segon més rentable és el de Tenerife sud: 25 milions de beneficis. Entre els aeroports deficitaris destaca el de Madrid: 95 milions d’euros. També hi perd l’aeroport de Màlaga: 20 milions. En conjunt AENA hi perd uns 200 milions d'euros que entre tots aportam.

Per dir-ho en poques paraules: amb els beneficis d’uns aeroports –per exemple el de Mallorca– es poden eixugar part de les pèrdues dels altres: per exemple l'espectacular T4 de Barajas -amb trenet automatitzat / soterrat inclòs- que aquí no ens podem permetre: tota ella de vidre.


Això podria estar ben pensat si fos un principi general. Però no ho és. Comparem amb els ports de l’Estat.

Si comparem amb els ports de l’Estat el sistema és completament diferent (2).  Si consultem l’article 3 de la llei que regula el règim econòmic dels ports de l’Estat, resulta que cada port ha de ser autosuficient. Les taxes que cobra cada port li han de bastar per fer fronts a les seves despeses i inversions. Així resulta que el port de Palma no pot fer les inversions que necessita per manca de finançament, amb el conseqüent sobre-cost de les taxes portuàries per entrada de mercaderies.

Com així aquest doble sistema?? És un misteri. No podria els aeroports ser com els ports?? Sempre ens ha de tocar el sistema que més ens perjudica??

El que si sabem és que als aeroports aquí paguem un sobrepreu: podríem tenir benefici 0 i no passaria res...  Encarim les taxes per eixugar el dèficit d’altres aeroports i aquestes taxes més cares ens resten competitivitat  en el mercat turístic (consulteu el Diario de Mallorca de dia 4 de juny de 2012: pàgines 2 i 3).

Potser en altres sistemes de transport en sortim beneficiats?? Tampoc: paguem AVES i autovies a la península... i aquí no ens arriba ni per acabar el tren de Manacor a Artà.

1  http://www.eleconomista.es/economia/noticias/3933836/04/12/economia-empresas-ampl-la-red-de-aena-aeropuertos-reduce-casi-un-20-sus-perdidas-en-2011-hasta-22039-millones.html

2 http://www.boe.es/boe/dias/2003/11/27/pdfs/A42126-42238.pdf

On inverteix l’Estat el 2012?

On inverteix l’Estat el 2012?

Els pressuposts generals de l’Estat, a la pàgina 324 (1) ens mostren el detall del que invertirà l’Estat a cada territori. En total són 11.900 milions d’euros. Suposen 274 euros per habitant, d’acord amb la població de dret de cada comunitat autònoma (2).

Fent unes simples divisions amb un senzill full de càlcul, resulta que les Illes Balears estam com sempre els primers per darrera. L’Estat invertirà a les Illes 131 euros per habitant. Són 143 euros manco que el promig: ni la meitat que el promig. Aquestes xifres contrasten amb els 639 euros per habitant que s’invertiran a Castella Lleó o amb els 625 de Galícia.

Podríem pensar que tal vegada un any es veu més beneficiada una Comunitat i un altre any es veu beneficiada una altra. Fins i tot seria lògic: són grans inversions i per tant un any es programen aquí  i un altre any es programen allà. Però no: les Illes Balears sempre estam a la coa (3).

A més a més podem veure que d’aquests 131 euros per habitant que l’Estat invertirà a les Illes Balears –pàgina 322 de (1)-, 101 euros s’invertiran als aeroports o als ports de l’Estat. Aquí hem de dir que els doblers que s’inverteixen als aeroports, surten de les taxes aeroportuàries que cobra Aena... i almanco a les Illes els tres aeroports junts són autosuficients. I també hem de dir que cada autoritat portuària de l’Estat ha de ser -per llei- autosuficient: no rep altre euro que no sigui dels propis ingressos per taxes i preus públics.

O sigui que ben mirat l’Estat invertirà a les Illes Balears uns 30 euros per habitant.

1             http://file01.lavanguardia.com/2012/04/03/54281018088-url.pdf

2             http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=01&type=db&divi=EPOB&idtab=4

3             De fet per això el vigent Estatut d’autonomia preveu les inversions estatutàries: un sistema per equiparar les Illes Balears al promig d’Espanya... però aquestes inversions estan congelades.