Quan jo era menut, mon pare havia d’anar per
feina a Madrid per feina un pic cada any. Quan tornava sempre ens explicava que
allà hi havia unes carreteres i uns trens... cent vegades millors que els
nostres... La cosa sembla que no ha canviat.
També record que quan n’Aznar ens va obligar a
assumir la competència en Sanitat, a canvi de no quedar fora d’un sistema de
finançament per no patir fred (fuera del sistema hace mucho frío), érem la
comunitat amb manco llits hospitalaris per habitant. https://sites.google.com/site/despesasanitaria/
També record que quan vàrem rebre les
competències d’educació érem el lloc amb menor despesa per alumne, i la universitat era la pitjor finançada d’Espanya.
El problema és que les competències s’han
transferit sempre segons el principi del “cost efectiu”: això vol dir que la
dotació econòmica que ha acompanyat a cada transferència ha estat sempre el que
de mitjana s’hi ha gastat l’Estat els darrers anys. I clar, si l’estat s’hi
gastava una misèria, el resultat és que ens han transferit misèria. https://sites.google.com/site/dadesobjectives/
Basti un exemple: si som el lloc d’Espanya que
manco gasta per habitant en sanitat... com és possible que haguem hagut de
retallar res en sanitat?? No s’explica... si no és que tenim la sanitat molt
mal dotada econòmicament. Però clar, tenim el que ens varen transferit:
misèria!
Podem intentar explicar-ho en termes que aquí
som petits, poc conflictius, allunyats del centre. Fins tot ens poden voler vendre que la cosa s'explica en termes de solidaritat. Però jo crec que s’explica
millor en termes colonials.
Si: colonials. NO existeixen exemples al món
actual de regions que transfereixin en termes de solidaritat fins al 15% del
seu PIB. En canvia si que ha estat habitual que les colònies transferissin
aquests percentatges a la metròpoli. I també és significatiu que La Índia mai no
va arribar a transferir a Anglaterra més del 10% del seu PIB.
