Jo crec que la llengua que xerram a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, és la mateixa. Amb accents i paraules i característiques que fan que poguem distinguir fàcilment un menorquí d’un mallorquí, només sentint-lo serrar.

Igualment crec que la llengua que xerram aquí a Balears és la mateixa que xerren a Catalunya i a la comunitat valenciana. Amb accents i paraules i característiques que fan que poguem distingir fàcilment un català o un valencià d’un mallorquí, només sentint-lo serrar.

Vaig arribar a aquesta conclusió l’any 1983, fent el servici militar a León. Allà vaig fer amics: entre d’altres, un de Vich, un de Girona, un de Castelló, un de Lucena del Puerto (Huelva) i un de Chinchón (Madrid).

Amb els de Vich, Girona i Castelló, jo solia xerrar i encara avui dia xerr, talment com xerr amb mon pare i ma mare. Per mi això és un senyal que xerr la mateixa llengua que ells tres.

Amb els de Lucena i Madrid, xerràvem i xerram encara avui en castellà; si no, no ens entenien ni ens entenen. El castellà i la nostra són llengües diferents.

¿Ho entenc tot a la primera amb el de Vich, el de Girona i el de Castelló? ¿I ells a jo? Potser de tot d’una hi pogués haver qualque petita dificultat: per l’accent o l’entonació per qualque paraula.

L’any 86 me vaig casar. Els pares de la meva dona són Jerez de la Frontera i vengueren a Mallorca els anys 60. De tant en tant venia de visita a Mallorca la tia Dolores, que vivia a Jerez. Per entendre la tia Dolores vaig tenir els mateixos petits problemes que de tot d’una tenia amb els companys de la mili: per l’accent o l’entonació per qualque paraula me costava una mica entendre sempre a la primera (la z no existia, les h no eren sempre mudes, cá pan calá era cal para encalar, los sarsillos eren los pendientes i las babuchas eren las zapatillas). Així i tot la llengua que parlen a Jerez és la mateixa que la que parlen a Madrid.

Una vegada que he intentat explicar que són la mateixa llengua, ara ve el tema del nom. El nom depèn de l’àmbit. Jo normalment dic que xerr en mallorquí, encara que quan era menut teníem claríssim que els de Santa Catalina xerràvem en catalinero (i ben orgullosos que estàvem de no xerrar com els del Puig de Sant Pere). Però també he sentit gent que diu que xerra en pollenci i fins i tot en mariando (de Maria de la Salut) o en solleric. Els de Tortosa estan ben cofois de xerrar en tortosí. Però aquests nom són per anar per casa i és normal que ens volguem identificar amb el nostre entorn.

Ara bé: si assumim que el mallorquí és el nom que li donam a varietat que noltros xerram, el nom de tota la llengua el defineixen els experts. I els experts no ho decideixen així a la lleugera: ho decideixen en base a la tradició i a criteris tècnics i filològics. És així que la Reial acadèmia de la llengua diu que el nom de la llengua que xerram és català; i el mallorquí és la varietat de la llengua catalana que xerram a Mallorca.

Els nostres poetes i escriptors, tradicionalment li han donat aquest nom a la llengua que xerram a Mallorca. I a mí ja me va bé.

No tenc cap problema a dir-li mallorquí si tenim clar que el mallorquí és una varierat de la llengua catalana. Però no estic disposat a dir-li mallorqui com a llengua diferent al català.