diumenge, 31 de maig del 2015

ÉS URGENT AJORNAR LA IMPLANTACIÓ DELS CURRÍCULUMS LOMQE A ESO I BATXILLERAT

Potser no tothom està al corrent del moment actual de la implantació de la Llei orgànica de millora de la qualitat educativa; coneguda com a LOMQE. Anem a explicar-ho.

La lomqe es va aprovar el mes de desembre de 2013 i preveu tot un conjunt de canvis –de forma, fons i de concepció– en el sistema educatiu. Per exemple aquest curs (14/15) s’ha implantat la Formació Professional Bàsica, adreçada a aquells alumnes d’entre quinze i desset anys que a criteri dels equips docents mai estaran en disposició d’obtenir el títol de secundària obligatòria per la via ordinària; és una formació que permet l’accés posterior a la FP de grau mitjà, a la què també es pot accedir amb un dels dos títols prevists de Secundària Obligatòria. També aquest curs (14/15) s’ha implantat la lomqe a Educació Primària, concretament als cursos de primer, tercer i cinquè. És de suposar que el curs que ve (15/16) la lomqe acabarà d’implantar-se amb al segon curs de Formació Professional Bàsica i als tres cursos que resten d’Educació Primària (segon, quart i sisè); això serà així en qualsevol cas, perquè no es preveu que d’aquí a principi de curs hi hagi un nou Congrés de diputats i un nou Senat que estiguin en disposició de tirar endavant una nova llei orgànica que pugui derogar l’actual; i no està previst a la normativa que es pugi ajornar la implantació.

Pel que fa a Educació Secudària Obligatòria (ESO) i Batxillerat, està previst que el proper mes de setembre de 2015 (curs 15/16) s’implanti la lomqe a primer i tercer d’ESO i a primer de Batxillerat. Però la llei també preveu que les Administracions educatives (en definitiva les comunitats autònomes) puguin ajornar aquesta implantació fins el mes de setembre de 2016 (curs 16/17). Algunes comunitats autònomes han fet ús d’aquesta facultat. No és així a Balears: actualment ens trobam a les Illes Balears que les disposicions de l’actual Govern Balear fan que  la lomqe s’hagi d’implantar el setembre de 2015 a ESO i Batxillerat, i de moment no està previst l’ajornament a setembre de 2016.

Hem de dir que a hores d’ara no podem saber si el mes de novembre, quan siguin les eleccions generals, hi haurà canvi de govern a Espanya. Però el que si sabem és que si hi hagués canvi de govern, la lomqe serà paper banyat i serà derogada; així ho han manifestat els partits que en el seu moment no hi van votar a favor: pràcticament tots, excepte el PP. Aquesta derogació de la lomqe suposaria una conseqüència nefasta pels alumnes nascuts l’any 1999: Si finalment a partir del mes de novembre hi hagués un nou govern a Espanya, els alumnes nascuts l’any 1999 haurien començat un primer curs de batxillerat lomqe i haurien d’acabar el batxillerat amb aquesta llei. Les generacions posterior gaudirien o patirien una nova llei, que les anteriors als nascuts l’any 99 tampoc haurien ni gaudit ni patit. Seria una cosa insòlita que, tot i els constants canvies en la normativa educativa, encara no s’ha produït mai: una única promoció d’un determinat batxillerat. Només per això ja sembla convenient ajornar-ne la implantació, si més no com a mínim a batxillerat.

En poques paraules: sembla convenient que s’ajorni la implantació a setembre de 2016. Si finalment el mes de novembre de 2015 el PP torna a guanyar les eleccions, ja s’implantarà el setembre de 2016 i durant tres cursos veurem com es desenvolupa. Si finalment el mes de novembre 2015 tenim un nou govern, almanco no haurem compromés els alumnes durant el curs 15/16. A mi em sembla de sentit comú.

L’ajornament no és una cosa que es pugui fer d’un dia per altre. El curs s’ha de planificar.
És cert que el professorat ha de preparar les programacions, les editorials han de publicar els llibres, els alumnes i les seves famílies han de triar assignatures de modalitat i optatives... Però això, tot i ser important, no és el més important. El més important és que els Centres educatius han de saber quines matèries han d’oferir; a partir d’aquesta oferta els Centres confeccionen els horaris del professorat i de l’alumnat, i sobretot la Conselleria d’educació, a partir d’aquesta oferta, fa les necessàries contractacions i assignacions de personal docent. I tot aquest procés no s’improvisa en dos dies. Actualment està previst que legalment s’hagi de fet tot aquest procés en el marc de la lomqe. I si s’ha d’ajornar la implantació a ESO i Batxillerat, no es pot esperar ni al mes de setembre ni al mes d’agost ni al mes de juliol: és un tema que hauria d’estar resolt el mes de juny. Més enllà del mes de juny serà pràcticament impossible ajornar la implantació dels currículums lomqe a ESO i Batxillerat.


Potser no podem demanar als que seran els nostres nous governant que pitgin l’accelerador; val més que vagin poc a poc i amb bona lletra. Però sí que seria convenient que fessin una declaració contundent en el sentit de que per a ells és una prioritat que la implantació prevista pel setembre de 2015 s’ajorni a setembre de 2016. I el que si hem de demanar a l’actual Conselleria és que faci un darrer acte de responsabilitat i com a Govern en funcions, decreti ja l’ajornament de la implantació de la lomqe a ESO i Batxillerat fins el mes de setembre de 2016.

Antoni Orell
Professor d'Administració d'empreses
IES SON PACS


contador de visitas

dissabte, 2 de novembre del 2013

LA COSA S'EXPLICA EN TERME COLONIALS. NO EN TERMES DE SOLIDARITAT.

Quan jo era menut, mon pare havia d’anar per feina a Madrid per feina un pic cada any. Quan tornava sempre ens explicava que allà hi havia unes carreteres i uns trens... cent vegades millors que els nostres... La cosa sembla que no ha canviat.

També record que quan n’Aznar ens va obligar a assumir la competència en Sanitat, a canvi de no quedar fora d’un sistema de finançament per no patir fred (fuera del sistema hace mucho frío), érem la comunitat amb manco llits hospitalaris per habitant. https://sites.google.com/site/despesasanitaria/

També record que quan vàrem rebre les competències d’educació érem el lloc amb menor despesa per alumne, i  la universitat era la pitjor finançada d’Espanya.

El problema és que les competències s’han transferit sempre segons el principi del “cost efectiu”: això vol dir que la dotació econòmica que ha acompanyat a cada transferència ha estat sempre el que de mitjana s’hi ha gastat l’Estat els darrers anys. I clar, si l’estat s’hi gastava una misèria, el resultat és que ens han transferit misèria. https://sites.google.com/site/dadesobjectives/

Basti un exemple: si som el lloc d’Espanya que manco gasta per habitant en sanitat... com és possible que haguem hagut de retallar res en sanitat?? No s’explica... si no és que tenim la sanitat molt mal dotada econòmicament. Però clar, tenim el que ens varen transferit: misèria!

Podem intentar explicar-ho en termes que aquí som petits, poc conflictius, allunyats del centre. Fins  tot ens poden voler vendre que la cosa s'explica en termes de solidaritat. Però jo crec que s’explica millor en termes colonials.


Si: colonials. NO existeixen exemples al món actual de regions que transfereixin en termes de solidaritat fins al 15% del seu PIB. En canvia si que ha estat habitual que les colònies transferissin aquests percentatges a la metròpoli. I també és significatiu que La Índia mai no va arribar a transferir a Anglaterra més del 10% del seu PIB.

dimarts, 5 de juny del 2012

Ports i aeroports


PORT S I AEROPORTS

Per si qualcú encara no ho sap, a Espanya tenim un sistema centralitzat d’aeroports. Una entitat estatal –AENA– gestiona la xarxa d’aeroports. Tots dins el mateix sac: d’aquesta manera els beneficis d’uns aeroports serveixen per tapar les pèrdues d’altres aeroports. (1)

És curiós que l’aeroport més rentable és el de Mallorca: 44 milions d’euros de benefici. El segon més rentable és el de Tenerife sud: 25 milions de beneficis. Entre els aeroports deficitaris destaca el de Madrid: 95 milions d’euros. També hi perd l’aeroport de Màlaga: 20 milions. En conjunt AENA hi perd uns 200 milions d'euros que entre tots aportam.

Per dir-ho en poques paraules: amb els beneficis d’uns aeroports –per exemple el de Mallorca– es poden eixugar part de les pèrdues dels altres: per exemple l'espectacular T4 de Barajas -amb trenet automatitzat / soterrat inclòs- que aquí no ens podem permetre: tota ella de vidre.


Això podria estar ben pensat si fos un principi general. Però no ho és. Comparem amb els ports de l’Estat.

Si comparem amb els ports de l’Estat el sistema és completament diferent (2).  Si consultem l’article 3 de la llei que regula el règim econòmic dels ports de l’Estat, resulta que cada port ha de ser autosuficient. Les taxes que cobra cada port li han de bastar per fer fronts a les seves despeses i inversions. Així resulta que el port de Palma no pot fer les inversions que necessita per manca de finançament, amb el conseqüent sobre-cost de les taxes portuàries per entrada de mercaderies.

Com així aquest doble sistema?? És un misteri. No podria els aeroports ser com els ports?? Sempre ens ha de tocar el sistema que més ens perjudica??

El que si sabem és que als aeroports aquí paguem un sobrepreu: podríem tenir benefici 0 i no passaria res...  Encarim les taxes per eixugar el dèficit d’altres aeroports i aquestes taxes més cares ens resten competitivitat  en el mercat turístic (consulteu el Diario de Mallorca de dia 4 de juny de 2012: pàgines 2 i 3).

Potser en altres sistemes de transport en sortim beneficiats?? Tampoc: paguem AVES i autovies a la península... i aquí no ens arriba ni per acabar el tren de Manacor a Artà.






dilluns, 21 de maig del 2012

On inverteix l’Estat el 2012?


On inverteix l’Estat el 2012?


Els pressuposts generals de l’Estat, a la pàgina 324 (1) ens mostren el detall del que invertirà l’Estat a cada territori. En total són 11.900 milions d’euros. Suposen 274 euros per habitant, d’acord amb la població de dret de cada comunitat autònoma (2).
Fent unes simples divisions amb un senzill full de càlcul, resulta que les Illes Balears estam com sempre els primers per darrera. L’Estat invertirà a les Illes 131 euros per habitant. Són 143 euros manco que el promig: ni la meitat que el promig. Aquestes xifres contrasten amb els 639 euros per habitant que s’invertiran a Castella Lleó o amb els 625 de Galícia.
Podríem pensar que tal vegada un any es veu més beneficiada una Comunitat i un altre any es veu beneficiada una altra. Fins i tot seria lògic: són grans inversions i per tant un any es programen aquí  i un altre any es programen allà. Però no: les Illes Balears sempre estam a la coa (3).
A més a més podem veure que d’aquests 131 euros per habitant que l’Estat invertirà a les Illes Balears –pàgina 322 de (1)-, 101 euros s’invertiran als aeroports o als ports de l’Estat. Aquí hem de dir que els doblers que s’inverteixen als aeroports, surten de les taxes aeroportuàries que cobra Aena... i almanco a les Illes els tres aeroports junts són autosuficients. I també hem de dir que cada autoritat portuària de l’Estat ha de ser -per llei- autosuficient: no rep altre euro que no sigui dels propis ingressos per taxes i preus públics.
O sigui que ben mirat l’Estat invertirà a les Illes Balears uns 30 euros per habitant.

3             De fet per això el vigent Estatut d’autonomia preveu les inversions estatutàries: un sistema per equiparar les Illes Balears al promig d’Espanya... però aquestes inversions estan congelades.

diumenge, 13 de maig del 2012

Subvencions al transport de passatgers per ferrocarril i metro, 2012.


Subvencions al transport de passatgers per ferrocarril i metro, 2012.


El transport per ferrocarril  i metro és deficitari. Les tarifes del servei a Mallorca pujaran entre un 20 i un 50%  (1).
És interessant consultar la pàgina 283 dels Pressuposts generals de l’Estat (2). Resulta que l’Estat destina a subvencionar el transport en metro i tren els següents imports:
30 milions d’euros a FEVE (ferrocarril de via mètrica que opera al nord de la península i a Cartagena)
93 milions al metro de Barcelona
126 milions al metro de Madrid
30 milions als metros i trens de les Illes Canàries
0 euros a les Illes Balears
A més a més l’Estat destina a RENFE 848 milions d’euros.

L’anterior fa referència a despeses de funcionament. Però aquestes partides no són les úniques previstes. Durant el 2012 l’Estat destinarà a inversions (pàgina 292 del pressupost) un total de a 5.107,11 milions d’euros:  d’aquest total  arribaran a les Illes Balears 7 milions (no arriba ni un euro i mig de cada 1.000 euros invertits...)

Qualcú pot explicar com així a les Illes Balears ens toca aquesta misèria?


dijous, 10 de maig del 2012

La despesa sanitària a les Illes Balears


La despesa sanitària a les Illes Balears


L’empresa farmaceutica Merck i la Federació Nacional d’Associacions de Majoristes i Distribuïdores d’Especialitats Farmacèutiques (FEDIFAR) han publicat l’estudi “Fotografía del gasto sanitario y farmacéutico en España 2011”(1). Aquest estudi ens mostra que les Illes Balears som la comunitat autònoma que manco dedica per habitant a la salut. Balears dedica a salut 1.003 € per persona; la segona comunitat que manco hi dedica és la valenciana, amb 1.078 € per habitat. La comunitat que més hi dedica és el País Basc, amb 1.563 € per habitant. El promig s’Espanya són 1.289 € per habitant.

L’informe de la Fundació BBVA sobre “Financiación del gasto sanitario en España”, pàgina 67 (2) ens mostra el que rep cada comunitat autònoma, per via dels tributs cedits i per via dels fons de finançament del sistema de finançament autonòmic. Els totals no són per habitant, però si aquestes xifres les dividim entre el número d’habitants a desembre de 2011 (3), resulta que les Illes Balears som la comunitat que manco rep per habitant. Balears rep per a dedicar a salut 925 € per persona; la segona comunitat que manco rep és la murciana, amb 1.092 € per habitat. El promig s’Espanya són 1.178 € per habitant.

Vistes aquestes dades, no puc entendre que el govern balear pensi que hem de retallar res en Sanitat. El que pertoca és que actualitzin l’ import que la nostra comunitat autònoma rep per al finançament.

Fonts:
(1)               http://www.adefarma.es/docs/25%20oct_1.pdf
(3)               http://www.ine.es